1. Més que un mitjà de comunicació
En aquest fragment l'autor vol plasmar la idea de què el llenguatge no es basa simplement en un instrument de comunicació sinó que, per tal d'entendre el llenguatge, primerament hauriem de saber interpretar les senyals d'aquest. I, que per entendre la negació anterior, hem d'observar les característiques d'aquesta facultat humana.
2. Elements per arribar a una definició de llenguatge
L'autor parteix de la premissa següent: tothom parla una llengua. I, a partir d'aquesta observació, arriba a una definició de llenguatge: "
mitjà d'expressió i de comunicació que se li atribueix a l'ésser humà, propi però, a la vegada, diferent del que posseixen els primats més desenvolupats."
Tot seguit, cita que el llenguatge és diferent ja que s'organitza en diferents nivells i, comporta la creativitat. Conclueix afirmant que els éssers humans poseïm un instrument elaborat i complex que ens permet l'expressió verbal d'un nombre il.limitat de situacions, idees, etc.
Fa una comparació amb el llenguatge dels primats i afirma que el que ens separa d'ells és la creativitat.
A.El llenguatge i la organització de l'entorn.
Tots els humans, ens hem posat d'acord en fixar un mateix llenguatge per a tots, per tant, és universal. Podem, doncs redefinir una nova definició de llenguatge:
" amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn".
B. El llenguatge i el pensament.
L'autor parteix d'una hipotesi: el llenguatge i el pensament s'han desarrollat paral·lelament. Aquesta premissa, pot ser certa o falsa però el que vol justificar l'autor és que sense el pensament, no podríem haver desenvolupat el llenguatge.
C. El llenguatge i la memòria.
Tan el llenguatge com la memòria són necessàries i es complementen. Per una banda, trobem la memòria, imprescindible perquè la nostre ment retingui imatges, llegendes...i, per altra banda, tenim el llenguatge, encarregat de poder descriure, interpretar, etc. el que la ment observa.
L'autor, conclueix amb una altra definició de llenguatge:
"és imprescindible pel suport de la memòria tant individual com col.lectiva."
D. El llenguatge i l'auto expressió
El llenguatge és totalment necessari per descriure els nostres propis pensaments i no només per mostrar el nostre estat d'ànim.
Moltes vegades, segons l'autor, pensem amb seqüències de paraules que es representen a la nostre ment o inclús a la llengua, provocant moviments lleus sense arribar a articular que es resumeixen en els moviments de la parla.
E. El medi més extens.
El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel.lència dels elements que anem acumulant. Per tant, tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge. Concluïm, esmentant que és el medi més extens ja que és capaç de traduir els gestos en paraules.
3. La definició general del llenguatge
El que ha fet l'autor és ajuntar totes les definicions esmentades anteriorment fins arribar a una sola.
Resumidament, definim llenguatge com el mitjà d'expressió i de comunicació que se li atribueix a l' èsser humà i és propi; amb el seu ajut podem reduir i ordenar les percepcions de l'entorn i, és imprescindible pel suport de la memòria tant individual com col.lectiva.
Per tant, el llenguatge és el mitjà de comunicació per excel·lència ja sigui en el canal oral com escrit i que hem de saber dominar molt bé per enriquir tant al nostre vocabulari com a nosaltres mateixos.